---
title: "Petjada de carboni de la IA i dels sistemes d'informació: KPI i bones pràctiques"
description: "Com mesurar i reduir l'impacte ambiental de la IA i dels sistemes d'informació: referències (UNE 0086, UIT-T L.1510), KPI per nivell de maduresa i què demanar als proveïdors."
url: https://bidatia.com/ca/idees/huella-de-carbono-ia-kpi-sostenibilidad
lang: ca
date: 2026-09-29
updated: 2026-11-04
author: "Santos Vicente"
keywords: ["petjada de carboni ia", "sostenibilitat ia", "kpi sostenibilitat", "une 0086", "uit-t l.1510", "pue", "wue", "ia frugal", "green it", "consum energètic ia"]
publisher: Bidatia
---

# Petjada de carboni de la IA i dels sistemes d'informació: KPI i bones pràctiques

> Com mesurar i reduir l'impacte ambiental de la IA i dels sistemes d'informació: referències (UNE 0086, UIT-T L.1510), KPI per nivell de maduresa i què demanar als proveïdors.

## Resum executiu

- L'impacte ambiental de la IA i dels sistemes d'informació prové de l'energia, l'aigua de refrigeració, els minerals i els residus electrònics; la part que gestiona una organització usuària és quant utilitza la IA i amb quin model.
- Referències per mesurar: UNE 0086:2025, ISO/IEC TR 20226, ISO/IEC 21031 (intensitat de carboni del programari), GHG Protocol i les recomanacions UIT-T L.1510 i L.1450.
- Proposa un quadre de KPI per nivells de maduresa: consum energètic, PUE, emissions d'abast 1 i 2, residus RAEE i sistemes retirats (inicial); renovables, emissions per consulta, WUE i eficiència de carboni (avançat); petjada de cicle de vida (líder).
- Reduir l'impacte: model de la mida adequada, no fer servir IA quan n'hi ha prou amb una regla, reutilitzar respostes, processar per lots i triar regions de la UE amb energia més neta.
- Què demanar als proveïdors: energia i emissions per consulta amb el seu mètode, PUE, WUE i renovables, informe periòdic i opcions de model, sense que pesi més que la seguretat i la protecció de dades.
- Inclou un mètode de set passos, un exemple de càlcul d'eficiència de carboni i vuit eixos de compromís de sostenibilitat digital.

Els sistemes d'informació tenen un impacte ambiental que no es veu des del lloc de treball, però que creix amb l'ús: centres de dades, emmagatzematge, xarxes, llocs de treball i, cada vegada més, la intel·ligència artificial. La bona notícia és que una part important d'aquest impacte depèn de decisions que pren la mateixa organització: quin model utilitza, quant l'utilitza i a qui el contracta.

## D'on ve l'impacte

- **Energia.** Els centres de dades van consumir el 2024 uns 415 TWh, al voltant de l'1,5 % de l'electricitat mundial, i l'Agència Internacional de l'Energia preveu que el seu consum es dupliqui fins al 2030, impulsat sobretot per la IA.
- **Entrenament davant d'ús.** Entrenar un gran model de llenguatge emet molt, però l'ús diari, amb milions de consultes, acaba superant-lo. La part que una organització usuària pot gestionar és l'**ús**: quant i amb quin model.
- **Aigua.** Els centres de dades utilitzen aigua per refrigerar. Les estimacions per consulta varien moltíssim segons el model i el centre de dades, i per això cal **demanar la dada al proveïdor** en lloc de fer servir mitjanes.
- **Minerals i residus.** Els xips i els equips especialitzats requereixen liti, terres rares i altres minerals, i acaben com a residus electrònics.
- **La resta del parc.** Els servidors propis, les còpies, les impressores i les xarxes també sumen. Les mesures d'aquest article s'apliquen a tot el parc tecnològic, no només a la IA.

## Referències per mesurar

| Referència | Per a què serveix |
|---|---|
| UNE 0086:2025 | Especificació espanyola amb mètriques d'energia, carboni, aigua i rendiment dels sistemes d'IA en entrenament i inferència. Referència principal per demanar dades als proveïdors |
| ISO/IEC TR 20226:2025 | Marc conceptual sobre la sostenibilitat de la IA en tot el seu cicle de vida |
| ISO/IEC 21031:2024 (SCI) | Intensitat de carboni del programari per unitat funcional: permet demanar «g de CO₂e per consulta» |
| ISO 14064-1 i GHG Protocol | Inventari d'emissions de l'organització |
| AFNOR Spec 2314 | Bones pràctiques d'«IA frugal» |
| Directiva (UE) 2023/1791 | Obliga els centres de dades de certa potència a informar del consum, l'eficiència, l'aigua i les renovables |
| UIT-T L.1510 (2025) | KPI ambientals de les infraestructures digitals en sis categories i tres nivells de maduresa |
| UIT-T L.1450 (2025) | Petjada del sector TIC en tot el cicle de vida i pressupost d'emissions compatible amb 2 °C |
| LCSP, art. 145 | Base legal per incloure criteris ambientals als plecs |

## Què pot mesurar una organització que utilitza el núvol

Gairebé mai no es pot mesurar el consum directament. El més realista és combinar tres fonts:

1. **Dades del proveïdor**: energia i emissions per consulta o per usuari, PUE, WUE, percentatge de renovables i regió de processament.
2. **Panells del núvol contractat**: els grans proveïdors ofereixen panells d'emissions per client (per exemple, el de Microsoft per a Azure i Microsoft 365).
3. **Estimació pròpia en desenvolupaments a mida**: a partir del nombre de consultes, la mida del model i el temps de còmput, amb eines obertes com CodeCarbon.

Una regla que evita discussions: **indicar sempre si cada dada és mesurada o estimada, i amb quin mètode**, com demanen la UNE 0086 i la UIT-T L.1510.

## KPI de sostenibilitat per nivell de maduresa

La UIT-T L.1510 proposa un mètode senzill: fixar objectius, triar mètriques, posar una meta a cadascuna i mesurar i publicar els resultats sobre un període mòbil de dotze mesos. I gradua els indicadors en tres nivells, per començar amb pocs i ampliar-los a mesura que es madura.

| Indicador | Què mesura | Unitat | Nivell |
|---|---|---|---|
| Consum energètic total | Electricitat del CPD, llocs de treball i serveis al núvol | kWh/any | Inicial |
| Eficiència del centre de dades (PUE) | Energia total del CPD dividida per la de l'equipament TI (com més a prop d'1, millor) | Ràtio | Inicial |
| Emissions d'abast 1 i 2 | CO₂e de l'energia consumida pels sistemes | tCO₂e/any | Inicial |
| Residus electrònics gestionats | Equips retirats que es reutilitzen o van a un gestor autoritzat (RAEE) | % | Inicial |
| Sistemes retirats per manca d'ús | Sistemes i funcions apagats després de la revisió anual | núm./any | Inicial |
| Energia renovable (REF) | Part renovable de l'energia consumida | % | Avançat |
| Emissions per consulta d'IA | Intensitat de carboni de cada interacció | g CO₂e/consulta | Avançat |
| Aigua del centre de dades (WUE) | Aigua de refrigeració per energia TI | m³/MWh | Avançat |
| Eficiència de carboni del cas d'ús | Benefici obtingut per kg de CO₂e (per exemple, documents revisats per kg) | unitats/kg CO₂e | Avançat |
| Petjada de cicle de vida (abast 3) | Fabricació, compres i final de vida de l'equipament i els serveis | tCO₂e/any | Líder |

L'indicador més útil per decidir és l'**eficiència de carboni del cas d'ús**, perquè relaciona l'impacte amb el valor que aporta: permet comparar dues solucions i justificar, o descartar, un ús de la IA.

## Com reduir l'impacte de la IA

- **Triar el model de la mida adequada.** Models petits per classificar o extreure dades; grans només quan calgui. Un servei especialitzat d'extracció de documents sol ser més eficient que demanar a un LLM que llegeixi cada imatge.
- **No fer servir IA quan n'hi ha prou amb una cerca, una plantilla o una regla.**
- **Evitar generar imatges o vídeo sense necessitat.**
- **Reutilitzar respostes freqüents** i processar per lots allò que no és urgent.
- **Triar regions del núvol amb energia més neta**, sempre dins de la UE per no crear problemes de protecció de dades.
- **Retirar els sistemes que no s'utilitzen** i allargar la vida útil de l'equipament; al final, reutilitzar-lo o lliurar-lo a un gestor autoritzat.

## Què demanar als proveïdors

1. Energia i emissions per consulta o per usuari, amb el mètode de càlcul (UNE 0086 o ISO/IEC 21031).
2. Indicadors del centre de dades: PUE, WUE, renovables i ubicació.
3. Un informe periòdic, per exemple anual, del consum i les emissions del servei contractat.
4. Opcions de model de diferents mides i la justificació del model triat.
5. Certificacions ISO 14001 i ISO 50001 i informació sobre la seva gestió de residus.
6. Fer servir aquestes dades com a criteri de valoració o condició d'execució (art. 145 LCSP), **sense que pesin més que la seguretat i la protecció de dades**.

## Portar-ho a la governança

La sostenibilitat funciona quan forma part del procés, no quan és un informe a part. N'hi ha prou amb tres passos per començar:

- Afegir a la **fitxa de cada cas d'ús d'IA** el model triat i la justificació de la seva mida, i les dades d'energia, emissions i aigua (mesurades o estimades).
- Que l'òrgan que autoritza els usos de la IA **valori la sostenibilitat** abans d'aprovar cada cas.
- Integrar els KPI al **quadre de comandament del govern de les dades** i publicar-los cada any, a partir d'una primera mesura que serveixi de punt de partida.

## Com muntar el quadre d'indicadors pas a pas

1. **Fixar els objectius.** Què es vol aconseguir: reduir el consum energètic dels sistemes, triar proveïdors amb més renovables, retirar sistemes que no s'utilitzen o mesurar l'impacte de la IA abans que creixi.
2. **Triar les mètriques** de la taula anterior que responguin a aquests objectius, començant per les de nivell inicial.
3. **Identificar la font de cada dada**: factures elèctriques, el CPD propi, el panell d'emissions del núvol, els certificats del proveïdor o l'inventari d'equips.
4. **Fer una primera mesura** que serveixi de punt de partida. Sense línia de base no hi ha meta creïble.
5. **Posar una meta per mètrica**, amb un horitzó temporal; la UIT-T L.1450 ajuda a fixar metes plurianuals compatibles amb una trajectòria de 2 °C.
6. **Mesurar i publicar** sobre un període mòbil de dotze mesos, indicant sempre si la dada és mesurada o estimada.
7. **Revisar cada any** i ampliar al nivell següent quan els contractes i les eines ho permetin.

## Un exemple de càlcul d'eficiència de carboni

Imagina un sistema que extreu dades de documents per preparar-ne la revisió. En un mes processa 4.000 documents i, segons el panell d'emissions del núvol, el seu consum equival a 20 kg de CO₂e. La seva eficiència de carboni és de **200 documents revisats per kg de CO₂e**.

Si se substitueix el gran model de llenguatge que llegia cada document per un servei especialitzat d'extracció, i la xifra puja a 600 documents per kg, la decisió queda justificada amb dades. I si d'aquí a un any l'eficiència baixa sense que canviï l'ús, és un senyal que alguna cosa ha canviat en el servei o en el proveïdor.

L'important no és la precisió absoluta del número, sinó **mesurar sempre igual** per poder comparar.

## Vuit eixos per a un compromís de sostenibilitat digital

Moltes organitzacions ordenen els seus compromisos en eixos com els que proposa el Pacto por una Ciberseguridad Sostenible d'ISMS Forum. Aplicats a la IA i als sistemes d'informació:

| Eix | Compromís | Indicador |
|---|---|---|
| Governança responsable | Valorar la sostenibilitat en autoritzar cada cas d'IA | Casos autoritzats amb la sostenibilitat avaluada (%) |
| Transparència | Publicar els sistemes d'IA en ús i un informe anual de consum i emissions | Informe publicat (sí/no) |
| Eficiència energètica | Model de la mida adequada, evitar usos innecessaris i regions amb energia neta | kWh i g CO₂e per consulta o al mes |
| Economia circular | Allargar la vida útil i retirar allò que no s'utilitza | Sistemes retirats; vida útil mitjana dels equips |
| Residus electrònics | Gestors autoritzats de RAEE | Equips lliurats a un gestor autoritzat (%) |
| Col·laboració i divulgació | Compartir experiències i incloure la sostenibilitat en la formació | Accions l'any |
| Estàndards sostenibles | Mesurar amb mètriques reconegudes | Sistemes amb indicadors segons la UNE 0086 (%) |
| Cadena de subministrament | Criteris ambientals als plecs | Contractes d'IA amb clàusules ambientals (%) |

## Què preguntar en triar un model d'IA

Abans de decidir quin model utilitzar per a un cas, aquestes preguntes eviten la majoria dels excessos:

- La tasca és generar text lliure, o bé classificar, extreure o resumir? Per a les tres últimes solen ser suficients models petits o serveis especialitzats.
- Cal generar la resposta cada vegada, o hi ha preguntes repetides que es poden reutilitzar?
- El procés necessita una resposta immediata, o es pot agrupar per lots en hores de menys demanda?
- S'ha comparat el resultat d'un model gran amb el d'un de mitjà al banc de proves? Sovint la diferència de qualitat és mínima i la de consum, gran.
- El proveïdor ofereix diverses mides de model i dades de consum de cadascuna?

## Errors freqüents

- **Fer servir mitjanes genèriques** de consum per consulta en lloc de demanar la dada al proveïdor.
- **Mesurar només la IA** i oblidar els servidors, l'emmagatzematge de còpies, els llocs de treball i les impressores.
- **No indicar el mètode**: una xifra sense «mesurada» o «estimada» i sense metodologia no és comparable.
- **Fer que la sostenibilitat pesi més que la seguretat o la protecció de dades** en un plec: triar una regió fora de la UE perquè té més renovables pot crear un problema més gran.
- **Mesurar una vegada i oblidar-se'n**: sense revisió anual, els indicadors deixen de tenir sentit.

A Bidatia ajudem a incorporar la sostenibilitat al govern de la IA i de les dades, des de la tria de models fins als indicadors. Si t'interessa el marc complet, consulta [quina normativa s'aplica a la IA i les dades](/ca/idees/ia-y-datos-normativa-rgpd-ria-ens) i [com organitzar el govern de les dades](/ca/idees/gobierno-del-dato-roles-y-organizacion).

## Preguntes freqüents

### Què és el PUE?
Power Usage Effectiveness: l'energia total que consumeix un centre de dades dividida per la que consumeix l'equipament TI. Un valor d'1 seria l'eficiència perfecta; com més s'acosta a 1, menys energia es destina a refrigeració i altres pèrdues.

### Com calculo les emissions del meu ús de la IA si tot és al núvol?
Amb les dades del proveïdor (emissions per consulta o per usuari), amb el panell d'emissions del teu núvol o, en desenvolupaments propis, estimant-les a partir de les consultes, la mida del model i el temps de còmput. Indica sempre si la dada és mesurada o estimada i amb quin mètode.

### Quina norma s'ha d'utilitzar per demanar dades de sostenibilitat a un proveïdor d'IA?
L'especificació UNE 0086:2025 per a les mètriques dels sistemes d'IA i la ISO/IEC 21031 per a la intensitat de carboni del programari. Per als indicadors del centre de dades, la Recomanació UIT-T L.1510 i la sèrie ISO/IEC 30134.

### Per quins indicadors començo?
Pels de nivell inicial: consum energètic total, PUE, emissions d'abast 1 i 2, residus electrònics gestionats i sistemes retirats per manca d'ús. La resta s'afegeixen quan els contractes i les eines ho permeten.

### Es pot valorar la sostenibilitat en una licitació?
Sí. L'art. 145 de la LCSP permet incloure criteris ambientals en l'adjudicació i com a condició d'execució, sempre que no pesin més que la seguretat i la protecció de dades.